Information transmise par J.-M. Delatour:
[revue] Porticvm
Revista d'Estudis Medievals
n°4. - MISCEL·LÀNIA
Número 4
EDITORIAL PDF
DESCARREGA EL NÚM. SENCER PDF
Sommaire
I velari dipinti rientrano nel corpus ornamentale di molte chiese medievali in Lombardia. I drappi della Valtellina (Provincia di Sondrio), seppur limitati a quattro, offrono interessanti spunti iconografici e tipologici con quelli delle Province di Como e Varese (xi-xii). In San Colombano a Postalesio il ciclo dei Mesi dello zoccolo absidale è confrontabile con i calendari lombardi e piemontesi di: Gornate Superiore, Jerago, Gattedo, Piona, Borgomanero, Pallanza. Un velario ricamato a stelle orna l’abside di Santa Perpetua a Tirano e Sant’Alessandro a Lovero, mentre un drappo dal fondo scuro con leoni affrontati si conservava nella distrutta chiesa di San Martino di Serravalle a Sant’Antonio Morignone. PDF
La chiesa di Santa Maria d’Itria sorge al centro dell’abitato di Maracalagonis, a poca distanza dalla parrocchiale dedicata alla Beata Vergine Assunta. L’assenza di documenti scritti non ha finora permesso una precisa sistemazione cronologica dell’edificio, ascrivibile per via comparativa al XIII secolo. All’interno dell’aula, divisa in tre navate da colonne monolitiche, si conserva il tetto ligneo con venticinque capriate decorate, le cui travi poggiano su mensole intagliate con motivi di vario genere. PDF
In questo articolo si intende mostrare come la produzione e l’illustrazione dei manoscritti giuridici nel Mididella Francia nel xiii e nel xiv secolo, non possono essere studiate come un fenomeno locale isolato; occorre al contrario considerarle come il felice esito di un processo originale e creativo fondato sugli spostamenti, gli scambi e l’interazione di artifices, sovente di diversa provenienza o di diversa formazione, sulla mobilità geografica di manoscritti, committenti, possessori, modelli, sulla condivisione, infine, di saperi comuni nell’arco geografico mediterraneo, compreso fra la Catalogna e l’Italia del Nord. PDF
Hasta el momento no se ha construido un discurso razonado y completo sobre cuestiones tan importantes como la identificación o el catálogo razonado del Maestro del Rosellón, pese a la gran calidad artística de su obra. El presente artículo tiene como objetivo dar a conocer una nueva propuesta sobre esta última
cuestión, aportando, además, nuevos datos y una renovada mirada a uno de los pintores más interesantes del gótico internacional catalán. PDF
Numerous examples of hybrids exist in the iconography of choir stalls. Two kinds of hybrids can be found, most frequently on misericords and armrests. The first category consists of ‘stable’ hybrids, such as mermaids or centaurs, constitued by a human element and by a recurring animal element. The second category includes multiple and little recurring associations between human, animal and even vegetal elements. The questions that arises are why are there so many hybrids and monsters in the carving of choir stalls? And how were these characters perceived by the medieval viewer? PDF
El presente estudio analiza la problemática de la narración en la obra de Guido de Colonne, es decir, el hecho de realizar una crónica de forma verosímil e imparcial sobre los sucesos del pasado, criticando la narración homérica y el conflicto que se genera a partir de los elementos míticos y maravillosos que se introducen en su relato. Asimismo, se examinan las fuentes del tema troyano que componen la Historia Destructionis Troiae, lo que permite a Guido establecer su crítica a Homero y la racionalización de los elementos sobrenaturales. PDF
Investigar la història d'una sola família noble catalana pot semblar curiosament anacrònic en un moment en què els historiadors sovint tracten d'explicar a grans trets la història de tots els estaments socials, en determinades regions, en un moment donat. Així doncs, aquest treball seria un exercici certament anacrònic si es proposés establir una simple successió genealògica dels seus membres sense tenir present la imbricació i aspectes que se’n deriven a nivell polític i social durant el seu decurs històric. En canvi, el que es pretén és integrar el bagatge específic d’una nissaga en allò general d’un estament. L’objectiu últim és contribuir a una comprensió més profunda de la noblesa feudal del Principat i, per extensió, de la societat i la política catalana així com dels processos de canvi que va patir al llarg dels segles baixmedievals. PDF
MANUEL CASTIÑEIRAS
El tapiz de la Creación, Capítol de la Catedral de Girona, Girona, 2011 [Laila Monge simeón] PDF
